Text publicat el 3 de maig de 2019 a El Butlletí de Llagostera

Una economia sana, explica Arcadi Oliveres, és aquella que s’enfoca a la satisfacció de les necessitats humanes. Per nosaltres, parlar d’activació econòmica és fer-ho de lluita contra l’atur. De productivitat, però també de sostenibilitat, cohesió social i igualtat. Volem per a Llagostera un desenvolupament ordenat i sòlid, inclusiu i arrelat a l’entorn.

Històricament, l’activitat econòmica llagosterenca ha estat estretament relacionada amb l’entorn natural, amb predominança del sector primari —que avui ocupa ben poques persones. A nivell industrial, cal destacar la indústria suro-tapera (clau per al desenvolupament modern del poble) que, després de la seva crisi, cap altre sector industrial va rellevar. En el marc de la terciarització general i l’auge del turisme a la costa, va prendre molta importància al poble el sector de la construcció. Aquest, al seu torn i a causa de la darrera gran crisi del capitalisme, va patir l’esclat de la seva pròpia bombolla, les conseqüències econòmiques i socials del qual tots coneixem i s’allarguen fins els nostres dies. Si bé en els darrers anys l’atur s’ha anat reduint (amb una taxa de l’11,06% el desembre de 2018), seguim essent un dels municipis amb més atur de la comarca (amb 453 veïns aturats el 31 de març de 2019). Les polítiques per generar ocupació han de ser una prioritat. Alhora, també ha de ser-ho la qualitat i la sostenibilitat d’aquesta: són obvis els efectes de la darrera crisi sobre el conjunt de drets i condicions laborals, malgrat el creixement econòmic dels darrers anys. Hem viscut, sens dubte, un període en què hem constatat per enèsima vegada i de manera cruenta les perverses lògiques que governen l’economia.

No és a al nostre abast canviar aquestes lògiques del capitalisme financer global, però és fals que, des dels municipis, no puguem treballar significativament— per a una economia local diferent. Des de la CUP-Alternativa, volem apostar decididament per l’Economia Social i Solidària (ESS), com a model alternatiu on la funció social es prioritza sobre la voracitat lucrativa; pel suport i l’impuls del cooperativisme i del treball autònom, especialment tot aquell que comporti un major impacte social positiu; pel comerç local i de proximitat i pels circuits curts de comercialització. Des de l’Ajuntament, disposarem d’eines per afavorir aquests models. En la majoria de casos, les accions a desenvolupar requereixen direcció i determinació política, però un cost econòmic baix: parlem, per exemple, d’assessorament, ajustaments en la fiscalitat, condicionament d’ajuts, potenciació d’espais per a l’intercanvi comercial i d’intercanvi (com els mercats o les cooperatives de consum)… En d’altres, necessitarem una major planificació: volem estudiar la viabilitat d’iniciatives com la creació d’un centre de cotreball o l’impuls d’una moneda social local.

Com a qüestions generals de planejament econòmic resulten rellevants el sector industrial i el turisme. A nivell d’indústria, apostem per l’atracció d’empreses que generin ocupació, a partir de les zones previstes al POUM. Pel que fa al turisme, pensem que cal dinamitzar-lo: el poble s’ha de beneficiar de la seva situació privilegiada, aprofitant les oportunitats del sector i minimitzant-ne els riscos. Redactarem un Pla de Desenvolupament Turístic.

Per altra banda, en un context de canvi constant com el que vivim, hem d’estar atents i ser creatius pel que fa als nous filons d’ocupació (tals com l’activitat forestal, el reciclatge i les energies renovables o el manteniment d’edificis) així com apostar per als béns i serveis de major singularitat i valor afegit, des del producte agrícola (i l’ecològic de manera especial) a sabers tècnics, artístics o de l’àmbit del coneixement. En aquest sentit, és clau l’esforç per a la formació i aprofitar els oficis i/o coneixements presents al poble, reforçant així (o garantint la continuïtat) d’activitats econòmiques ja existents. Volem recuperar l’Escola Taller.

Finalment, el propi Ajuntament ha de tenir un compromís clar i diàfan —a nivell de la seva pròpia activitat— amb els objectius que plantegem: cal aplicar clàusules socials, ètiques i mediambientals per convertir la contractació pública en un element transformador i de canvi.

Ben aviat, podreu consultar al nostre programa el conjunt de propostes en aquesta matèria. Treballades, totes, per una política econòmica que busqui sempre el benestar del conjunt de veïnes i veïns.

Deixa un comentari