Text publicat el 27 de març de 2019 a El Butlletí de Llagostera

La foto de la presentació d’aquesta setmana ens l’hem fet a la plaça de l’Exili, davant del monument que commemora l’exili que van haver de patir milers de persones acabada la guerra civil fruit del cop d’estat feixista de Franco. Precisament enguany es commemora el 80è aniversari de la retirada cap a territori francès, on la majoria d’exiliats i exiliades van ser confinades en camps de concentració com el d’Argelers, en condicions infrahumanes en molts casos.

L’arribada de la República el 14 d’abril de l’any 1931 va suposar l’entrada d’aire fresc en un Estat acabat de sortir de la dictadura de Primo de Rivera i que va significar l’inici d’un nou cicle d’esperança. Tot i que continuava sent una república burgesa, les classes treballadores i populars van veure com s’encetaven polítiques progressistes, se separava l’Església de l’Estat, això que sempre costa tant en aquest país!, s’iniciaven canvis significatius en l’educació pública, s’establia el sufragi universal i s’obria una etapa de millores per als treballadors i per fi, tot i que molt tímidament, es començava a afrontar la qüestió de la propietat de la terra.

Ara, 80 anys després d’aquella retirada, estem obrint també una etapa històrica a Catalunya i a l’Estat espanyol: la superació del règim del 1978, aquell pacte ignominiós entre els hereus del franquisme i les direccions del moviment obrer, que com han fet tantes vegades, també el 1936 i 1937, van preferir pactar amb el règim que optar per una sortida revolucionària.

Una etapa històrica en què volem iniciar un procés constituent que desemboqui en una República catalana que lliurement decideixi el seu futur, si el camí el vol fer en solitari o conjuntament amb altres territoris, però tenint clar que aquesta decisió ha de fer-se des de la plena llibertat. La República que volem té en compte els valors republicans de la República de 1931, la solidaritat i la fraternitat amb els altres pobles, i tenim clar que ha de mirar cap a l’esquerra i construir-se des de baix, on la sanitat i l’educació siguin públiques i de qualitat, on es tingui cura del medi ambient i del nostre entorn, on hi hagi la màxima igualtat entre les persones, en la seva màxima diversitat. Volem, en definitiva, una República feminista, social i ecologista.

En David Parron és enginyer tècnic agrícola, té 48 anys i actualment és regidor d’Alternativa per Llagostera. Va néixer a Barcelona, però de ben petit ja venia a passar els caps de setmana i els estius a Llagostera, on es va acabar establint l’any 1995. Es podria dir que és un llagosterenc d’adopció. Sempre amb inclinacions esquerranoses, el 1992 va entrar a militar en una petita organització del marxisme revolucionari, on encara hi és. Ha participat en moviments de solidaritat que el van portar l’any 1994 a Bòsnia en un comboi solidari durant la guerra dels Balcans, on va poder copsar d’una banda els horrors de la guerra però també el que vol dir la solidaritat entre les persones, amb majúscules. Favorable a la limitació de mandats, creu però que en política s’hi està tota la vida, per una qüestió de necessitat sobretot, perquè és la manera de lluitar per aconseguir una societat justa i igual. Té molt clar que les lluites es guanyen al carrer, però que tenir un peu a les institucions és igualment important. Per això forma part del projecte que representa CUP-Alternativa, un projecte que pretén ser motor de canvi i superador de les lògiques del capitalisme neoliberal que vivim.

L’Anna Sala Sebastià va néixer a Girona, té 35 anys.  Treballa com a Terapeuta Familiar Sistèmica pel Consell Comarcal del Pla de l’Estany, orientant i acompanyant famílies en la millora del seu benestar. Com a autònoma, treballa a l’associació Ventijol, per a la salut familiar i comunitària, oferint a les famílies atenció psicoterapèutica i social. I iniciant un projecte terapèutic a Sant Feliu de Guíxols. Té el Màster en Teràpia Familiar Sistèmica i de Parella. Postgrau en Artteràpia i ara cursant el Diplomat de Traumateràpia Infanto Juvenil. Des d’adolescent, estant vinculada amb entitats del lleure i socials de Girona i durant molts anys, ha exercit d’educadora social passant per molts àmbits i per diferents parts del món on hi ha viscut. La seva curiositat per altres cultures i maneres de viure, i la visió dels viatges com a escola de vida, l’han fet passar per Llatinoamèrica i per l’Àsia, on va participar en diferents projectes que treballaven amb infants, joves i famílies en situació de vulnerabilitat. Sempre treballant des de l’apoderament de les persones, l’amor i el respecte. L’Anna sempre ha sigut una apassionada de l’exercici físic, les Arts Marcials, la natura i els animals, fet que l’han portat fins a Romanyà de la Selva, residint en una masoveria, envoltada d’animals. Tot i viure a bosc, des d’on es veu Llagostera des d’una visió d’ocell, l’Anna el sent, com un poble acollidor, càlid, amable i tranquil. Arran de l’1-O es va vincular al poble on hi va trobar un grup de gent activa socialment i amb qui comparteix valors, principis i l’entusiasme inacabable per iniciar aquest projecte polític i transformador al i pel poble.

L’Enric Ramionet és llagosterenc des de petit. Acaba de fer 60 anys i, progressivament, s’està apartant de la feina a la qual en els darrers anys ha dedicat els seus esforços. O d’una part. Prefereix dir que en l’últim període de la seva llarga vida laboral feia d’agent d’assegurances més que no dir que era agent d’assegurances, potser perquè encara que aquest hagués estat l’ofici d’algú tant admirable com Kafka, sempre ha tingut present el diàleg on Woody Allen afirma que hi ha coses pitjors que la mort i que una d’elles és passar la tarda amb un agent d’assegurances. La part de la feina que no abandona és la que porta fent voluntàriament des de fa una eternitat. La que el compromet amb el poble i la gent que hi viu. Des del Bell-Matí o el Butlletí, quan era jovenet i tenia una melena abundant, fins a Llagostera Solidària on durant molts anys ha vist com anava perdent cabells i guanyant amistats de tota mena, origen i condició, sense que una cosa tingués res a veure amb l’altra. Va passar, també, per l’Assemblea local del Gramc, per alguna Ampa sense hac i, per la Junta del Casino llagosterenc en uns temps apassionants. Si li interessa la política és perquè li interessa la vida i la gent i és el que sempre ha intentat explicar quan li han ofert la possibilitat d’escriure; a El Butlletí, al Punt-Avui o a on sigui. Si sou lectors de premsa segur que ja el teniu calat. Sap que la política s’ha de fer amb un peu a cada banda i, sense aixecar el que des de fa tants anys té ben afermat al carrer, ara s’atreveix a fer un passet cap a les institucions perquè l’ha engrescat un grup de gent increïble, carregada de màsters dels de veritat, d’experiències extraordinàries, d’entusiasme i d’una generositat i preparació que el tenen embadalit.