Enric Ramionet

1. Enric Ramionet Lloveras

Llagosterenc des de petit. Acaba de fer 60 anys i, progressivament, s’està apartant de la feina a la qual en els darrers anys ha dedicat els seus esforços. O d’una part. Prefereix dir que en l’últim període de la seva llarga vida laboral feia d’agent d’assegurances més que no dir que era agent d’assegurances.

La part de la feina que no abandona és la que porta fent voluntàriament des de fa anys: la que el compromet amb el poble i la gent que hi viu. Des del Bell-Matí o El Butlletí quan era ben jove fins a Llagostera Solidària on durant molts anys ha anat guanyant amistats de tota mena, origen i condició, sense que una cosa tingués res a veure amb l’altra. Va passar, també, per l’Assemblea Local del Gramc, per alguna AMPA i, per la Junta del Casino llagosterenc en uns temps apassionants.

Si li interessa la política és perquè li interessa la vida i la gent i és el que sempre ha intentat explicar quan li han ofert la possibilitat d’escriure; a El Butlletí al Punt-Avui o a on sigui. Sap que la política s’ha de fer amb un peu a cada banda i, sense aixecar el que des de fa tants anys té ben afermat al carrer, ara s’atreveix a fer un passet cap a les institucions perquè l’ha engrescat un grup de gent increïble, carregada de màsters dels de veritat, d’experiències extraordinàries, d’entusiasme i d’una  gran generositat i preparació.

David Parron

2. David Parron Ojeda

És enginyer tècnic agrícola, té 48 anys i és regidor d’Alternativa per Llagostera des de 2013. Va néixer a Barcelona, però de ben petit ja venia a passar els caps de setmana i els estius a Llagostera, on es va acabar establint l’any 1995. Es podria dir que és un llagosterenc d’adopció.

El 1992 va entrar a formar part a través del col·lectiu L’Aurora (organització marxista) de la plataforma Sobiranistes. És afiliat al corrent Sindicalistes per la Independència de CCOO. Ha participat en moviments de solidaritat que el van portar l’any 1994 a Bòsnia en un comboi solidari durant la guerra dels Balcans, on va poder copsar d’una banda els horrors de la guerra però també el que vol dir la solidaritat entre les persones, amb majúscules.

Favorable a la limitació de mandats, creu però que en política s’hi està tota la vida, per una qüestió de necessitat sobretot, perquè és la manera de lluitar per aconseguir una societat justa i igual. Té molt clar que les lluites es guanyen al carrer, però que tenir un peu a les institucions és igualment important. Per això forma part del projecte que representa CUP-Alternativa, un projecte que pretén ser motor de canvi i superador de les lògiques del capitalisme neoliberal que vivim.

Anna Viñas

3. Anna Viñas Roca

Té 41 anys i treballa, des de fa molt temps, com a tècnica de Serveis Socials d’un ajuntament proper. Va estudiar educació social i anys més tard va cursar pedagogia a la Universitat de Girona. Des de ben jove ja va mostrar interès i inquietud per poder desenvolupar formació i  dedicació professional en l’àmbit social.

És filla de Llagostera i, malgrat haver estat uns anys vivint fora del municipi, va decidir tornar al poble per estar a prop de la família i poder gaudir d’una millor qualitat de vida. Ja fa temps que està  vinculada a la CUP, que és membre del casal independentista “ El Forn” de Girona i sòcia d’Òmnium Cultural. Les seves aficions són viatjar, gaudir de la natura i de la cultura del nostre país.

Arran del referèndum de l’1 d’Octubre i gràcies a la coneixença d’altres llagosterencs i llagosterenques que compartien un projecte comú en clau nacional i municipalista,  va ser conscient de la necessitat de fer política des d’una altra perspectiva. Per aquest motiu, va col·laborar activament en la creació l’Assemblea local de la CUP a Llagostera i, més endavant, va sorgir la confluència CUP-Alternativa per Llagostera en la qual no només està implicada, sinó també molt engrescada.

L’Anna comenta: “La política ha de tornar als carrers  i es necessita la força i la participació de la gent per canviar maneres de fer de la vella política que no acceptem. Les institucions han de ser el vehicle per traslladar el que la gent diu i la política veritable s’ha de fer des de baix i a l’esquerra”.

4. Marta Prieto Bayé

Va néixer a Llagostera fa 32 anys. És Llicenciada en Història de l’Art i ha desenvolupat bona part de la seva vida laboral en el món de l’art i la cultura com a actriu, coreògrafa, professora, i, en menor mesura, directora de teatre musical. Justament els primers escenaris que va trepitjar van ser el del Teatre del Casino i el del Casal Parroquial i, per això, els assenyala com a culpables de les seves dèries artístiques i performatives. També ha exercit de tècnica teatral (disseny de llum i so), de locutora de ràdio, i s’ha fet càrrec de la programació teatral de diverses sales de les comarques gironines.

Actualment és membre d’El Butlletí. Des que va assolir la majoria d’edat ha estat vinculada a diverses candidatures locals d’esquerres, amb ERC i després Alternativa, i afronta aquesta nou repte polític “amb ganes de fer valdre l’experiència adquirida al llarg dels últims 10 anys com a professional del món de la cultura i de l’ensenyament artístic amb l’ànim de fer una bona feina que reverteixi en el conjunt de la població”.

5. Jordi Casas Comas

Té 28 anys i —tret d’alguna estada temporal a l’estranger— sempre ha viscut a Llagostera, al veïnat de Bruguera. És graduat en psicologia, actualment cursa un màster en psicopedagogia i treballa com a autònom en un centre de suport educatiu al poble. Com és estadísticament normal en una generació precaritzada com la seva, té un currículum ben estrany —del qual se sent orgullós: A banda de l’àmbit educatiu, ha treballat en sectors com la construcció, l’hostaleria, la distribució alimentària o la defensa forestal.

Des de ben jove ha estat implicat en l’associacionisme local i l’activisme social. Ens explica que entén la política com l’eina a prendre per lluitar contres les injustícies que ens envolten i transformar la societat. Prendre-la com a simple eina de gestió —com fàcilment acaba derivant-se de la professionalització— suposa, com a mínim, obrar en connivència amb aquestes injustícies. Es va forjar en l’independentisme d’esquerres de Joves per la Terra, el sindicalisme estudiantil del SEPC o diverses organitzacions que han impulsat i procuren desencallar el procés d’emancipació nacional.

Darrerament, va participar en l’Assemblea d’Esquerres de Llagostera, que cercava (i trobava) consensos amplis entre grups de gent diversos. Com ja ho havia fet en una ocasió l’any 2011 com a independent, la implicació en una candidatura municipal li sembla un pas lògic. Especialment en un context local com l’actual on, des de la identificació compartida amb les sigles de CUP (i de la CUP-Alternativa), ha vist aplegar persones valuosíssimes i la possibilitat d’un canvi real com el que fa temps, ell i tants altres, esperaven.

Paula Roig

6. Paula Roig Segovia

Té 28 anys i és metgessa al Baix Empordà. Va estudiar a la Facultat de Medicina del Campus de Bellvitge (Universitat de Barcelona) i actualment està realitzant l’especialitat de Medicina Familiar i Comunitària.  Va néixer a Barcelona i créixer a terres maresmenques, tot i així per motius de feina i per petits cops d’atzar va venir a viure a Llagostera farà gairebé 3 anys, on comenta que s’ha sentit molt acollida des de l’inici.

A Mataró va estar durant molts anys vinculada a entitats de lleure juvenil, els darrers anys fent de monitora en un grup d’escoltisme. “Va ser allà on des de ben petita vaig entendre que l’associacionisme i l’assamblearisme tenen el poder de canviar el món, des dels petits gestos, les petites accions i el servei als altres”. Actualment és una de les veus que forma part de l’Assemblea Local de la CUP a Llagostera, la seva és una veu de dona i els seus són uns ulls d’il·lusió, amb el convenciment que es pot aconseguir un món més just, més ètic i més humà. “Per aquest motiu i també per tota la gent bonica que hi forma part, m’he engrescat amb el projecte municipalista de la CUP al poble”, comenta.

Fidel Raluy

7. Fidel Raluy Aranda

Va néixer fa 42 anys a Manresa, i des de ben jove va estar vinculat a diversos col·lectius de la seva ciutat. El fet de trobar una parella gironina amb família a Llagostera el va portar a establir-se al poble ara fa 14 anys. Des de llavors que treballa en un despatx d’arquitectura on fa de delineant.

Es declara amant de la cultura popular, en el seu sentit més ampli, i la música és la seva manera de descobrir la diversitat que ens envolta. Ben aviat va anar descobrint que aquest és un poble viu, que compta amb un teixit associatiu vigorós amb un entorn que val la pena caminar o pedalar. És pare d’una nena de 10 anys.

Forma part del col·lectiu que, després dels fets de l’1 d’octubre, va començar a treballar per la formació, primer, de l’Assemblea local de la CUP i, després, va continuar en la confluència de la CUP amb Alternativa per Llagostera. Vol participar en la política local des d’una proposta sobiranista i d’esquerres, que busqui fer una política transparent, participativa i que no faci de la gestió pública una manera de viure. Espera que aquest projecte serveixi per posar l’accent, especialment, en la lluita contra les desigualtats i la discriminació, les polítiques feministes i la cura del medi ambient.

Anna Sala

8. Anna Sala Sebastià

Va néixer a Girona, té 35 anys.  Educadora Social. Treballa com a Terapeuta Familiar Sistèmica pel Consell Comarcal del Pla de l’Estany, orientant i acompanyant famílies en la millora del seu benestar. Com a autònoma, treballa a l’associació Ventijol, per a la salut familiar i comunitària, oferint a les famílies atenció psicoterapèutica i social. Està iniciant també un projecte terapèutic a Sant Feliu de Guíxols. Té el Màster en Teràpia Familiar Sistèmica i de Parella. Postgrau en Artteràpia i ara cursant el Diplomat de Traumateràpia Infantojuvenil.

Des d’adolescent, estant vinculada amb entitats del lleure i socials de Girona i durant molts anys, ha exercit d’educadora social passant per molts àmbits i per diferents parts del món on hi ha viscut. La seva curiositat per altres cultures i maneres de viure, i la visió dels viatges com a escola de vida, l’han fet passar per Llatinoamèrica i per l’Àsia, on va participar en diferents projectes que treballaven amb infants, joves i famílies en situació de vulnerabilitat. Sempre treballant des de l’apoderament de les persones, l’amor i el respecte.

L’Anna sempre ha sigut una apassionada de l’exercici físic, les Arts Marcials, la natura i els animals, fet que l’han portat fins a Romanyà de la Selva, residint en una masoveria, envoltada d’animals. Tot i viure a bosc, des d’on es veu Llagostera des d’una visió d’ocell, l’Anna el sent, com un poble acollidor, càlid, amable i tranquil. Arran de l’1-O es va vincular al poble on hi va trobar un grup de gent activa socialment i amb qui comparteix valors, principis i l’entusiasme inacabable per iniciar aquest projecte polític i transformador al i pel poble.

Edu Comas

9. Eduard Comas Blanch

Té 32 anys. Treballa com a mestre d’educació física a una escola pública de Sant Feliu de Guíxols i el seu interès vers les qüestions socials el va empènyer a estudiar un màster en Desenvolupament Humà Sostenible, Globalització i Desenvolupament Local a través de la Càtedra UNESCO de la Universitat de Girona.

Des de ben petit ha format part de diferents entitats del poble: jugant pel Club Bàsquet Llagostera,  pujant a l’escenari del Casal per a representar-hi obres com Els Pastorets, participant de l’activitat de Llagostera Solidària, essent membre dels col·lectius de la 3a i 5a etapa d’El Butlletí, etc.

En el terreny de la política s’hi va iniciar quan era adolescent a través del col·lectiu jove de l’Esquerra Independentista anomenat Joves per la Terra. Anys més tard va militar a l’Assemblea d’Esquerres de Llagostera. “L’avi em va ensenyar la importància d’això que entenem per fer poble. Amb el temps he entès alguns dels matisos que marquen la diferència entre fer per fer i actuar perseguint la coherència vers els propis principis”, comenta.

Nuri Font

10. Núria Font Parés (Nuri)

Té 61 anys, dels quals 36 els ha dedicat al món de l’educació, en poblacions com Sant Feliu de Guíxols, Platja d’Aro, Hostalric i Llagostera. Concretament aquí com a tutora d’una aula d’acollida, precisament el lloc on ha gaudit més fent de mestra. De tot aquests anys el que més valora és el contacte amb els infants, els lligams afectius que hi ha establert i que fins i tot ara hi manté. Des que s’ha jubilat està igual o més activa que abans. Ha col·laborat des de jove amb algunes entitats i associacions locals i actualment amb El Butlletí de Llagostera.

És llagosterenca de naixement i el que més li agrada del poble és la diversitat de les persones que hi viuen i, per tant, de llengües i cultures. Considera que això l’enriqueix i el fa més humà i més obert. Creu que els grans objectius de la política han d’anar encaminats a millorar la vida de les persones i dels éssers vius en general i també a la preservació de l’entorn natural. Es considera defensora dels drets dels animals i també del medi ambient i és sòcia d’algunes ONG que es dediquen d’aquest àmbit (Galgos 112, Fundació Altarriba, Greenpeace). La seva visió del món ha estat sempre des de baix a l’esquerra i és per això que participa en aquest projecte engrescador i que recull bona part del seu ideari personal.

Èdgar Ribot

11. Èdgar Ribot i Llobet

Té, 32 anys. Treballa de professor de matemàtiques a l’institut públic de Santa Coloma de Farners. Va estudiar Enginyeria Química a la Universitat Autònoma de Barcelona i la seva inquietud cap al medi ambient el va portar a cursar el màster universitari en Estudis Ambientals a la mateixa universitat. Posterioment, per tal de poder desenvolupar la seva carrera com a docent, va estudiar el màster universitari en Formació del professorat d’Educació Secundària, també a la UAB.

Des de ben jove va estar vinculat a l’Esquerra Independentista i va simpatitzar amb diferents moviments estudiantils que el van portar a participar en nombroses mobilitzacions en defensa de l’educació pública catalana. Actualment és militant del sindicat de professors USTEC.

La seva parella va ser qui el va portar a conèixer Llagostera. L’Èdgar és llagosterenc per elecció, ell va escollir viure-hi al per molts motius, i el primer el té molt clar: la seva gent, “Des del primer dia vaig tenir la sensació d’estar a casa”, comenta. He tingut la sort d’estar envoltat d’unes persones meravelloses, amb les quals comparteixo moltes de les meves inquietuds i aficions, i gràcies a les quals avui estic embarcat en aquest projecte”. Actualment és membre del col·lectiu de coordinació d’ El Butlletí i de l’assemblea local de la CUP.

Lluïsa Fuentes

12. Lluïsa Fuentes González

Té 52 anys. No va néixer a Llagostera, però aquest no ha estat mai un impediment perquè es pugui sentir part de la “família del poble”. Li agrada dir que és de Capellades, el municipi de l’Anoia conegut per tenir una gran bassa d’aigua i un museu paperer. És periodista de professió i consultora de comunicació. Ha treballat per diversos mitjans

Té dos fills dels quals, com totes les mares i pares, se’n sent molt orgullosa: una noieta que acaba de fer 18 anys i un noi de 23. Va formar part de la candidatura d’Alternativa per Llagostera en les darreres eleccions municipals i ha participat en l’Assemblea d’Esquerres. En aquests moments sent la necessitat d’implicar-se en projectes que comparteixin la seva filosofia i d’aportar la seva petita col.laboració en equips tan engrescats i engrescadors com el de la CUP-Alternativa per Llagostera.

Joan Cortés

13. Joan Cortés i Olea

Té 32 anys. Fa un parell d’anys que exerceix d’enginyer industrial, encara que prèviament ha exercit de professor i tutor d’un PQPI i de tècnic de projectes en una petita ONG. Va estudiar enginyeria industrial a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), però defensa la idea que va aprendre més fent d’animador en el lleure en un esplai de la seva ciutat d’origen, Mataró, que no pas a la universitat.

El seu camí dins el món del voluntariat el va dur a participar activament en diversos camps de treball a països del Sud amb la ONG on va acabar treballant com a tècnic de cooperació durant 2 anys. De fet, va seguir estudiant un màster en Tecnologies per al Desenvolupament Humà i la Cooperació a la mateixa UPC que li va servir per desenvolupar el seu pensament crític en relació al funcionament del món i, en concret, en la relació dels països del Nord amb els del Sud.

Verbalitza “L’única manera d’aconseguir que la vida als països del Sud sigui digna és transformant el Nord i la seva relació amb el Sud”. Per aquest motiu, aprofitant la seva arribada a terres gironines, va decidir militar a l’assemblea local de la CUP de Girona i, uns mesos més tard, animar a aquelles persones que havia conegut al poble a constituir una assemblea local a Llagostera que sigui motor de transformació al poble.

És afiliat a la Intersindical-CSC i, actualment, segueix fent voluntariat en una escola lliure situada a Sant Esteve de Palautordera de la qual en portant la gestió econòmica i fiscal.

Marc Gabarra

14. Marc Gabarra Beltran

Va néixer al barri de Gràcia de Barcelona fa 33 anys. De jove va començar a voltar arreu del Principat: Solsona, Tortosa, Llançà, el Vallès… Des de fa més de dos anys, però, ha fet arrels amb la seva parella i la seva filla a Llagostera. Va estudiar un Cicle Formatiu de Grau Superior de Gestió de Recursos Naturals i Paisatgístics i, des de fa 10 anys, treballa en l’ofici de bomber.

Amant de la natura, ha format part d’entitats ecologistes com DEPANA o la IAEDEN. Ja des de petit -quan els caps de setmana anava d’excursió amb l’esplai- sabia que enmig del bosc, als camps o als rierols hi trobava quelcom d’especial i que allò s’havia de protegir. Més tard desenvoluparia la consciència que hi ha més coses a cuidar. Com ho són, entre d’altres, els drets laborals; motiu pel qual va ser delegat sindical de CATAC durant un temps, sindicat del qual segueix essent afiliat.

A Llagostera ha trobat un poble un entorn privilegiat i també amb un fort teixit associatiu on ha conegut un grup de persones properes amb les qui construir un lloc millor. Pensa globalment i actua localment, aquest tòpic -comenta-  l’ha animat a l’hora de sumar-se al projecte de la CUP-Alternativa, un col·lectiu ple de gent amb empenta i ganes de fer del poble un espai de tots i per a tots.

Isabel Miquel

15. Isabel Miquel i Riera

Té 40 anys i és mare de dos nens, en Pau, de 9, i en Guim, de 4.  Va  estudiar Història a la Universitat de Girona i, quan va acabar, va fer un màster en Patrimoni Cultural. Acabada la carrera va treballar durant 6 anys en arqueologia arreu de les comarques gironines, per acabar entrant al món de la docència. Fa més d’una dècada que és professora de secundària en diverses poblacions properes i actualment està a Sant Feliu de Guíxols, on des de fa 3 cursos exerceix com a cap d’estudis.

Ha viscut la major part de la seva vida a Llagostera, on ha participat i col·laborat amb  diferents associacions del poble: la colla gegantera, Dones d’Arreu, l’AMPA de l’escola bressol El Carrilet… També ha format part durant 4 anys del consell escolar de l’escola Lacustària.  Va ser una de les persones que va iniciar la cooperativa de consum “A pas de cargol” i, en clau política, ha format part -durant els últims 8 anys- de la candidatura d’Alternativa per Llagostera, espai des d’on ha pogut conèixer les necessitats de la gent del poble.

Xevi Navarro

16. Xavier Navarro i Morera

Té 42 anys i treballa, des de fa molt, com a monitor de jardinera en un Centre Especial de Treball a la comarca del Pla de l’Estany. Va estudiar un cicle de jardineria a l’Escola Forestal de Santa Coloma de Farners. Natural de Girona però amb arrels familiars maternes vinculades a Llagostera, la vida l’ha tornat al municipi, on s’hi va instal·lar de la mà de la seva parella, llagosterenca d’origen, ara fa 3 anys.

Des de l’adolescència, es manté estretament vinculat a moviments i organitzacions de l’esquerra independentista. Va formar part de Maulets des de l’any. Va ser un dels fundadors de la CUP Girona el 2003 i, des de llavors, hi continua participant de forma activa. És membre del casal independentista El Forn a la ciutat gironina i soci d’Òmnium Cultural des de fa molts anys.

Quan va arribar a Llagostera, va participar de forma activa en la creació de la secció local de la CUP i, més endavant, es va unir al projecte CUP-Alternativa per Llagostera. “La política que fem va més enllà de presentar-nos a les eleccions, defensa la militància de base com a ciutadans que som per tal de poder desenvolupar un poble on sentir-nos a gust i, és clar, un país lliure”.

Imma Vila

17. Imma Vila Prat

Va néixer a Sant Esteve de Guialbes fa 47 anys. Va passar un temps a Girona, on va estudiar un cicle superior  de Tècnic en serveis turístics d´agència de viatges a l´Escola d´Hostaleria i Turisme. Apassionada del món de la restauració, labora des de fa temps en una empresa de Girona, torradora de cafès.

S´ha anat formant com a barista professional, tècnica especialista en cafès, tes i altres ingredients que envolten aquest món tan ampli. La seva tasca principal, actualment, és la de formació de baristes (cambrers especialistes en cafè). Per altra banda ha col·laborat en diferents cursos de reinserció laboral, fent formació en diverses entitats socials -com el Casal dels Infants de Salt, la fundació Ramon Noguera- o a la gent inscrita a la borsa de treball de Llagostera.

La cerca d´habitatge la va portar a establir-se a Llagostera, on hi té una germana i on va néixer la seva filla ara fa deu anys. Arrel de la coneixença d’un grup de persones que ella sent especial, es fa partícip del projecte en comú de la CUP-Alternativa, entenent-lo com una eina per aconseguir una política més justa i propera, model en el qual creu fermament.

Pau Rusiñol

18. Pau Rusiñol Gascons

Va néixer a Llagostera fa 23 anys i actualment viu a cavall entre el poble i la zona metropolitana de Barcelona on estudia el grau de Pedagogia, a més de treballar en el sector de la restauració i formar part de diverses entitats que conformen el teixit associatiu llagosterenc.

L’educació, la cultura i les causes de caire social han estat un focus d’interès pel Pau des de l’adolescència. La llibertat, les lluites contra discriminacions per raó de classe, orientació sexual i color de pell, així com la cura del medi ambient i el feminisme són els motiu principals que el porten a sumar-se a la candidatura de CUP-Alternativa.

En paraules seves: “cal un canvi a Llagostera, on les veïnes i veïns del poble s’apoderin, participin i decideixin de manera efectiva i real; on les institucions siguin una eina més d’aquest canvi necessari per esdevenir un poble més just i còmode per a totes”.

Núria Martí

19. Núria Martí Alsina

Ve de Barcelona, del barri de Gràcia, on va néixer ara fa 33 anys. La vida l’ha portat per diferents indrets del món com Suïssa, Austràlia i Escòcia però, la terra sempre la fet tornar. Fa un parell d’anys va arribar a Llagostera amb la seva parella i filla, i ja s’ho ha fet casa seva. Aquí hi ha trobat un poble acollidor, actiu i lluitador.

Tot i que el món de la comunicació i la creativitat l’atreuen, i per això va estudiar Publicitat i Relacions Públiques a l’Universitat Autònoma de Barcelona, és l’educació la seva veritable passió. Professora d’anglès de Secundària i Primària, actualment treballa a Lloret de Mar fent una atenció domiciliària. Ha fet anteriorment altres  feines relacionades amb l’educació i el lleure.

Creu fermament que l’educació és l’eina de canvi i transformació social i el lleure una necessitat per a tots els infants i no pas un luxe, possiblement aquesta sigui la fórmula d’integració i cohesió social més efectiva. Per això, a part de dedicar-s’hi professionalment també ha col·laborat amb diverses entitats i ONGs que posaven a l’abast lleure educatiu per a infants i joves amb situacions socioeconòmiques desfavorables. Una de les altres seves grans passions són els idiomes i especialment la nostra llengua, per això, fa més de 10 anys que és sòcia i voluntària de Plataforma per la llengua.

El projecte fresc i compromès de la CUP-Llagostera la engrescat a sumar-s’hi i formar-ne part. Està convençuda que la il·lusió però sobretot la determinació d’aquest grup de persones portarà un aire de renovació i revolució a la nostra vila.

Kissima Sillah

20. Kissima Sillah Sumareh

Va néixer fa 25 anys a Dingiri, un petit poble de Gàmbia. De nen mai s’hauria imaginat una vida més enllà de la seva localitat, però les circumstàncies el van dur primer a Serrekunda, la ciutat més gran del país, i després molt més lluny: a Catalunya, concretament a Llagostera.

Ara fa nou anys que viu al poble i coneix bona part dels seus habitants, degut a la seva feina –fa de cambrer al Casino Llagosterenc– i perquè és una persona oberta, molt integrada al municipi. Només d’arribar va tenir clar que l’educació era el camí per millorar la seva vida i es va matricular a l’Escola d’Adults de Sant Feliu de Guíxols, on va fer uns cursos preparatoris per treure’s el títol de Graduat Escolar, que va acabar fent a través de l’IOC. Ara té en ment diversos projectes de formació personal i laboral.

El que més li agrada de Llagostera és la gent. Col·labora amb l’ONG Llagostera Solidària -que està duent a terme un projecte al seu poble de naixement- i també ajuda a persones que tenen dificultats per comunicar-se en català. Té facilitat pels idiomes i en parla uns quants: sarahule, bàmbara, fullah, mandinga, català, castellà i anglès.

Participa en la candidatura de la CUP-Alternativa perquè la gent que la configura té les idees molt clares sobre què ha de ser la política municipal.

Ariadna Donate

21. Ariadna Donate Duch

Té 26 anys, va néixer al nucli antic de Llagostera i ha crescut arreu. El seu camí és el del treball per la defensa dels drets humans i la natura. Després de graduar-se en Belles Arts i de formar-se en mediació de conflictes comunitaris ha descobert en l’organització dels pobles indígenes una alternativa ancestral per combatre el capitalisme i la globalització.

L’any 2013 va iniciar el viatge que l’ha dut fins a l’altra banda de l’Atlàntic. Seguint el sol i l’insaciable desig d’aprendre de noves societats i formes de vida, va viure i treballar a Islàndia, Chile, Costa Rica i a altres racons de Amèrica Llatina. Actualment viu a El Salvador, on va arribar cooperant amb Enginyeria Sense Fronteres amb el propòsit d’articular juntes d’aigua rurals en l’exigència del dret humà a l’aigua. Ara treballa per la inserció social de dones i per la defensa dels drets humans i la natura. Ho fa combatent l’exclusió i les vulneracions als drets humans en un context de violència i criminalització de la joventut dins el projecte de l’organització Asociación Tiempos Nuevos Teatro a El Salvador (Centreamèrica). Col·labora com a activista amb la ONG ambientalista Unidad Ecológica Salvadoreña, i amb altres activismes locals.

Durant l’adolescència, entre 2009 i 2013, va implicar-se a Llagostera en la fundació de l’Esplai El Papu-tisores, va ser membre del col·lectiu de redacció de la revista local El Butlletí i va impulsar diversos projectes de transformació a través de l’art amb l’Associació Benestar i Desenvolupament de Barcelona.

Des de lluny, l’Ariadna fa de pont amb altres realitats de les que podem aprendre i ens recorda que el món es plural i cal escoltar totes les veus, fent-les part de l’autogovern de casa nostra.

Joan Lluís Ramos

22. Joan Lluís Ramos Mora

És veí de Llagostera, està casat i té 78 anys. És químic jubilat i de la seva carrera professional en destaca, principalment, tres coses: el fet d’haver exercit en un organisme estatal, el d’haver estat professor ajudant a la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona i el d’ensenyar i dirigir nombrosos treballs guardonats amb premis CIRIT (un total de 8) i CSIC (1), en un Centre de Badalona.

Sempre ha donat molta importància als temes polítics i socials, partint de la idea que “només es poden solucionar les problemàtiques a través de la mobilització de les persones i que, en aquesta resolució de dificultats, la història ens ha ensenyat que sempre és més fàcil gestionar espais polítics reduïts (parlant en termes de pobles o nacions) que no pas grans”.

Mònica Clua

23. Mònica Clua Losada

Té 40 anys i va créixer a la Vil·la de Sants. Al 2012 va venir a viure al nucli antic de Llagostera i des del 2016 que passa part de l’any entre Llagostera i Texas. És doctora en Ciències Polítiques per la Universitat de York, i actualment professora titular a la Universitat de Texas, i a Catalunya co-dirigeix el Màster en Polítiques Públiques i Socials ofert per la Barcelona School of Management a la Universitat Pompeu Fabra en col·laboració amb la Universitat Johns Hopkins.

Arrelada a Llagostera, per elecció pròpia, ha viscut més de 15 anys a l’estranger (a Irlanda del Nord, a Anglaterra i ara a Texas). Des que va arribar a Llagostera s’ha compromès amb diverses associacions del poble. Va ser membre de l’Assemblea d’Esquerres de Llagostera, on moltes de les persones que ara conformen la candidatura CUP-Alternativa per Llagostera van compartir espai i es van conèixer. Ha col·laborat amb Dones d’Arreu i és sòcia de Llagostera Solidària. És enamorada del nucli antic del poble, i sobretot de la seva gent. La gran diversitat d’històries i persones que s’amaguen darrere les boniques façanes del nucli antic, és el que fa del barri un lloc acollidor i solidari.

Des dels 15 anys que va començar a militar a l’esquerra independentista, la Mònica ha estat una persona compromesa amb el seu entorn. De fet, sempre s’ha sentit ben representada per les tres voltes rebels de la Maria Mercè Marçal. Haver nascut dona, de nació oprimida i de classe obrera, són potser els tres factors més importants en la seva evolució ideològica. Actualment, a més de donar suport i treballar per la candidatura CUP-Alternativa per Llagostera, ha estat promovent diversos manifestos de suport internacionals per denunciar la repressió i regressió de drets democràtics que estem patint a Catalunya.

A nivell professional, la Mònica ha publicat la seva recerca de manera extensa i també té diverses publicacions a llibres i revistes acadèmiques sobre moviments socials, marxisme, processos d’integració Europea i el desenvolupament del neoliberalisme autoritari a l’estat espanyol.